LA BOTIGA . Un poc de tot, un xic de res.

 

 

 

Darrere de la samarreta.

Davant.Samarretes noi, noia, nen. Diferents formats.

Samarretes i estelades per 10€

 +info: correllenguallucanes@gmail.com

CARTELL DEL CORRELLENGUA 2010

El proper 23 d'octubre celebrem el Correllengua 2010 a Olost. No hi pot faltar ningú!!
Qui vulgui es pot apuntar a la botifarrada popular, trucant al 626796204.

A les 16:30h. Contacontes infantil

A les 18:00h. Trobada de Capgrossos i xocolatada

A les 19:00h. Cercavila i ballades

A les 21:00h. Sopar d'entrepà.

Tot seguit...

CONCURS CORRELLENGUA 2010!!!!

LA IAIA

KINASET

SALSA DE PASTOR

+ PD BARNI

Salvador Espriu, apunts

INICIS I CARACTERÍSTIQUES

Espriu comença amb narracions caracteritzades pel monòleg interior de les novel·les psicològiques (El doctor Rip, 1931). El seu estil de seguida evoluciona i enllaça amb el corrent satíric i desmitificador de la literatura catalana (Ariadna al laberint grotesc, 1935). La seva Literatura passava a ser un món de ninots antipsicològics on l'autor movia els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) mou els dels homes. D'aquesta manera, Espriu va arribar a una fórmula literària, a la qual es mantindrà fidel: partint de la crítica a la realitat política i cultural del moment, relaciona la vida quotidiana amb els mites clàssics i amb els tòpics literaris en un complex joc de desmitificació i, alhora, de valorització.

Tot i una experimentació molt personal i arrelada a la seva terra, el seu pensament filtra bona part dels temes que la literatura moderna ha posat damunt la taula. La relació amb Déu, o l'assoliment de la veritat. La creació com a camí del coneixement. La crisi del subjecte modern entre la pèrdua d'identitat i el desig de transcendència...

"Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum." (Primera història d'Esther, 1948)

LA GUERRA, LA POESIA

La guerra civil estroncarà el futur d’Espriu, que havia de ser professor d’egiptologia a la Universitat Autònoma. L’al·legoria li servia per fixar la situació de Catalunya. Després d'una concentració tràgica i destructiva de la prosa, el seu estil va cristal·litzar en un poema satíric, Dansa grotesca de la mort (1934), i el 1937 en un poema de caire metafísic, El sotjador, on Espriu fixava la idea de la mirada cega de Déu projectada tràgicament damunt l'home. El 1939, immediatament després de la caiguda de Barcelona, va escriure l'obra teatral Antígona. Espriu el va utilitzar per a vehicular un missatge de perdó i de reconciliació entre els lluitadors. Si les obres anteriors tendien a representar el bé en negatiu, és a dir, des de la degradació material i espiritual, Antígona establia clarament el discurs didàctic en l'obra d'Espriu. Entre els factors que van acabar de portar Espriu cap a la poesia durant la postguerra hi havia, també, les majors facilitats de publicar en un gènere que no necessita tant d'espai com la prosa i que, pel seu caràcter més hermètic, podia superar millor els entrebancs de la censura.

LA RELACIÓ DEL POETA AMB EL SEU POBLE

És ben sabut que l'autor estimava Arenys de Mar.  En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. Aquest nom, que apareixia aquí per primera vegada, atorgava un sentit nou als escenaris mariners d'obres com Laia (1934) i a temes ja antics en Espriu com ara la memòria i la consideració de la literatura com un diàleg amb els morts. En el llibre de poemes següent, Les cançons d'Ariadna (1949), Espriu va recuperar en vers satíric el món arenyenc. Un any abans, el 1948, l'obra teatral Primera història d'Esther, autèntic cim de la literatura catalana de postguerra, havia entrecreuat el mite bíblic amb el món de Sinera des de l'estètica grotesca i esperpèntica. 

 

LA POPULARITAT

Ja des de Cementiri de Sinera, cal situar la poesia d'Espriu, que va participar activament en revistes com Poesia i Ariel, en el corrent general de la poesia catalana de postguerra. Era l'evolució i humanització d'una poètica, la postsimbolista, capaç d'integrar en el poema l'espai individual del poeta i l'herència cultural i lingüística de la seva comunitat.

La pell de brau (1960), sens dubte el llibre amb més ressò del seu autor. La poesia d'Espriu, el qual entenia el discurs metafísic tan sols des de la quotidianitat, va ser aleshores valorada des del punt de vista del seu realisme. El to èpic o didàctic va aparèixer com a extremament modern, exemple de combat ideològic malgrat la vaguetat social del discurs d'Espriu, que sempre es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. La popularitat de l’obra va arribar per diversos canals, sobretot per Raimon, que va musicar els seus poemes (Cançons de la roda del temps, 1966). La seva obra seria llegida en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana. 

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu

 

Cartell general del Correllengua 2010

Cicle de lectura 2010: Salvador Espriu

Aquest any la figura sobre la qual gira el Cicle Literari del Correllengua és Salvador Espriu. La història de la transició (que encara arrosseguem) i algunes temàtiques universals (com la recerca de la veritat o el camí de la creació) són ingredients que conviden a parlar i discutir Així que el debat, esperem, estarà servit.

L’interès que suscita Espriu arreu del món és notable. Apareix citat en molts estudis sobre Literatura, Avantguardes, Història ... Tanmateix, el coneixem prou a casa nostra? Les seves obres traspuen moltes ganes de comprendre, i sobretot, millorar el seu país. La situació catalana actual, per força ens fa girar el cap endarrere. L’alè del seu coneixement ens transporta d'una Catalunya antiga a un passat molt proper ple de mites repetits i vigents, tal vegada desconeguts. Participem a millorar el nostre món? Llegim Salvador Espriu!

El Cicle Literari Salvador Espriu s'organitza al voltant de les biblioteques i els seus cicles de lectura. Totes les biblioteques del Lluçanès s'hi poden unir, i tothom es pot adreçar a la seva biblioteca per participar-hi.

EL CORRELLENGUA AL LLUÇANÈS

Quin sentit té celebrar el Correllengua a una comarca on el català és una llengua plenament respectada i coneguda per tothom?

Les característiques del Lluçanès són les envejades per qualsevol defensor de la llengua catalana. Tanmateix això no ens ha de fer abaixar la guàrdia, podem millorar moltes coses. Alguns dels nostres valors són:

L'ús del català

-Una gran quantitat d'empreses continua adreçant-se en castellà als catalanoparlants del Lluçanès; podem exigir-los que ens respectin o canviar d'empresa. No tenim perquè acceptar la imposició del castellà.

-En parlar amb un castellanoparlant o un estranger de llengua desconeguda, hi ha una gran quantitat de lluçanesos que s'hi adreça en castellà. Podem ajudar la gent nouvinguda a aprendre el català. Volem promoure una actitud oberta que no ens faci renunciar a la nostre identitat.

Cohesió dels Països Catalans

-El Correllengua se celebra arreu dels Països Catalans. No podem deixar el Lluçanès sense aquesta iniciativa transversal.

-Estem perdent la consciència dels Països Catalans. Des del Correllengua Lluçanès, cada any ens dirigim a la cloenda a Perpinyà per defensar la cohesió del nostre poble.

Cultura Lluçanesa

-Tots els pobles tenen els seus actes festius i culturals propis. Amb el Correllengua volem aglutinar gent de tota la comarca amb actes unitaris on tothom pugui participar. Mostra d'això és la reunió que fem des de l'any passat, de grups de cultura popular de diferents pobles.

-Encara que actualment se celebrin els actes principals del Correllengua a un únic poble, busquem la participació de gent de tota la comarca. Creiem que és necessari que hi hagi un motiu d'unió amb un rerefons educatiu, reivindicatiu i cultural, i no només festiu.

Què és el correllengua?

El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.

El Correllengua es vertebra amb el pas de la flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es llegeix el Manifest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura, així com d’'implicar tothom en la defensa de la llengua catalana.

La CAL coordina actes al Principat, a Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Franja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el suport de les entitats d’aquests diferents territoris, mentre que al País Valencià l’encarregada de coordinar el Correllengua és Acció Cultural del País Valencià.

El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova d'això ho és l'èxit de participació de l'any passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, celebrant-se més de mig miler d'actes arreu del país.

(http://www.cal.cat/campanyes_i_projectes_detalle.aspx?id=5 > Projectes i Campanyes > Correllengua)

Estrenem blog!

El Correllengua al Lluçanès estrena blog!
L'utilitzarem per publicar-hi notícies i esdeveniments relacionats amb la llengua i la cultura al Lluçanès.