dimarts, 20 de novembre del 2012

LLUÍS MARIA XIRINACS AL LLUÇANÈS

Com cada any, les diferents biblioteques del Lluçanès i la comissió del Correllengua planifiquem un Cicle de Lectures. Hem conegut l'obra de grans escriptors catalans: Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu i Pere Quart. Aquest any, ens desplaçem uns quants anys enllà per recordar Lluís Maria Xirinacs. Durant les properes setmanes penjarem, online, un recull de textos, triats per aquesta ocasió, que ens ajudaran a conèixer algunes cares del prisma de la seva obra.

Us convidem, el proper 30 de novembre a les 8 del vespre, a l'acte inaugural del cicle de lectura d'enguany, a la biblioteca de Prats de Lluçanès. Jesús Artiola ens oferirà la xerrada "Lluís Maria Xirinacs: la lluita per la llibertat". A finals de gener de l'any que ve, es durà a terme una tertúlia literaria que desgranarà les claus de la seva obra. Estarà centrada en les lectures que us oferirem des d'aquest blog, i anirà a càrrec de la Fundació Randa, encarregada de difondre les idees de Xirinacs.


 Xirinacs és un exemple de fidelitat i compromís envers el país, la seva gent i la seva llengua. Durant tota la seva vida va lluitar, des de la paraula i la no violència, per l’assoliment de les llibertats del nostre poble i per la seva dignitat. En uns moments en els que, més que mai, des de les bases de la societat es reclama valentia i determinació, el seu llegat és més viu que mai. 

Notes biogràfiques_Durant la dictadura franquista va protestar públicament i amb fermesa contra les tortures i a favor de l'amnistia dels presos polítics. Entre d'altres accions, entre el 9 i l’11 de març de 1966 va ser a la tancada al convent dels Pares caputxins de Sarrià, “la Caputxinada", fet que li va valer l'expulsió del bisbat de Solsona (on era capellà).  El 7 de novembre del 1971 va ser un dels fundadors de l'Assemblea de Catalunya. Protesta, al 75 al davant de la Model de Barcelona per l'amnistia dels presos politics. Va ser senador independent per Barcelona amb més de mig milió de vots entre el 77 i el 79. Després de la transició politica inicia el seu camí filosofic. La majoria dels seus treballs parlen de la no-violència i d'alternatives polítiques. Després de ser jutjat per diverses declaracions, el dia del seu 75è aniversari va anar a morir-se passejant pel bosc. Va deixar escrit "l'acte de sobirania".

Informació sobre l'autor

Informació sobre el Cicle de lectures





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada